Carod-Rovira demana la dimissió de Joan Puigcercós i Joan Ridao

Ho ha afirmat a El món a RAC1 el vicepresident de la Generalitat en funcions, Josep-Lluís Carod-Rovira. Assegura que “en qualsevol país europeu democràtic” això “hauria quedat solucionat la mateixa nit electoral”. I ha afegit que aquesta “és l’única sortida digna” després dels resultats electorals aconseguits per Esquerra.

Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la Generalitat en funcions, ha dit que:

- “Hem arribat [...] als límits màxims de frivolitat, banalització, [...] absència de discurs, sembla el joc del disbarat. No em volia sumar a tot això i deixar que passessin els dies i veure com reaccionaven les diferents forces polítiques davant dels resultats obtinguts i [...] perquè no tinc cap pressa.”

- “Sí [vaig votar]. [...] Sí, ho vaig fer correu perquè vaig pensar que em treia la pressió [...] de les càmeres.”

- “Vaig votar d’acord amb les meves conviccions polítiques. [...] El vot és secret. [...] Jo sóc una persona d’esquerres i independentista.”

- “És la primera nit electoral en 30 anys que sóc a casa i [...] s’hi està molt bé.”

- “Em sento molt allunyat del fons i les formes que ha adoptat ERC en els últims temps. [...] No tenia sentit que, si no hi havia anat [a les reunions de direcció] durant mesos, que hi anés aquella nit.”

- “Ha estat una victòria més que evident de CiU. Vull felicitar CiU i Artur Mas pels resultats magnífics que van fer.”

- “Els temps de crisi castiguen tots els governs. [...] La política és cíclica. Però també, quan les coses van mal dades, el primer problema nacional és la crisi econòmica. Introduir segons quins temes, és una mica extraterrestre. [...] La gent es fia més de casa que dels de fora. [...] CiU ha sabut jugar molt bé el paper de partit de casa.”

- “[Que el president Montilla digués que no reeditaria el tripartit] em va semblar una manera molt negativa i molt equivocada de posar fi a un govern. Vostè votaria uns partits que han estat governant i que a partir d’un moment determinat, quan vénen les eleccions, diuen que això que hem estat fent fins ara no val? [...] Això no és seriós.”

- “Renunciaven a posar sobre la taula l’enorme quantitat de coses positives que havia fet el govern.”

- “[el PSC i ERC] renegant del govern, tenies una mica la sensació d’allò que ‘l’últim que apagui el llum’, [...] cosa que crec [...] injusta i equivocada. [...] És aquí on es comencen a perdre els papers.”

- “En aquesta campanya hi ha hagut massa espectacle i poca ideologia.”

- “Hi ha hagut dos partits que han fet una campanya pèssima: el PSC i ERC. [...] Han fet campanya a la defensiva. Semblava que s’haguessin de justificar, [...] com si fossin més oposició que no pas govern.”

- “Un partit que digui ‘nosaltres som el partit dels que es volen quedar a Espanya’, [...] el PSC, no és la vostra marca, és la del PP i Ciutadans. [...] Només és això el PSC? [...] El PSC va fer un retorn al passat.”

- “ERC ha fet una regressió similar, [...] un viatge en el túnel del temps, on resulta que, per les formes i els fons, les dues grans consignes de la campanya eren: el concert econòmic d’Àngel Colom de fa 20 anys, que tothom sap que és impossible, [...] i l’altre, encara més sorprenent, la proposta de referèndum. Quan fa tres anys algú proposa la possibilitat que el 2014 es faci un referèndum, tothom es tira a sobre d’aquest algú, començant pel seu partit, i ara resulta que és la proposta estrella.”

- “ERC no ha volgut jugar a primera divisió. [...] Claríssimament. [...] Per qui ERC se sentia condicionada per les seves joventuts, que potser un dia s’hauria de parlar d’aquest tema, [...] per Solidaritat de Joan Laporta i per Reagrupament. Això és dir a la societat [...] que tens vocació de minoria i que no vols governar.”

- “Jo no faig cap crítica al meu partit, faig crítica als dirigents del meu partit.”

- “En qualsevol país europeu, democràtic, [...] quedava resolt i solucionat la mateixa nit electoral. Uns líders, que en la seva condició de candidats, en els dos últims anys han fet perdre a ERC 540.000 vots en total i més de la meitat dels diputats al Parlament espanyol i al Parlament català [...] i un senador, i no tindrem ningú a la mesa, [...] etc. [...] Això només té una sortida [...] digna que en el seu dia va fer el president en funcions, Montilla, que és assumir les responsabilitats.”

- “No [abandono la militància del partit]. [...] Si ERC va en la línia que ha d’anar, que és deixar-se d’estar jocs infantils, de dedicar totes les seves energies a la conspiració interna com fa anys que dura, confondre el lideratge orgànic amb l’ideològic i polític de la societat, [...] i construir una esquerra nacional potent, hi militaré sense cap problema.”

- “No [m'agradaria tornar a ser president del partit], és una etapa tancada.”

- “Vull continuar donant més coses a ERC.”

- “He dit ’sí, podeu comptar amb mi, ho faré’ [campanya als municipis on els alcaldes d'ERC m'ho han demanat].”

- “Si ERC va en una altra direcció, potser haurem de recordar aquella frase de Winston Churchill que deia ‘de vegades s’ha de canviar de partit per continuar defensant les mateixes idees’, cosa que no voldria.”

- “I tant que m’he equivocat en moltes coses. [...] D’aquests resultats, sincerament, no [en sóc corresponsable]. Puc ser corresponsable del que hagi pogut passar en l’acció de govern. [...] Continuo pensant que és el que calia fer el 2006, encara que no agradés a determinada gent. El problema no és com comença sinó com acaba.”

- “S’ha de fer un centreesquerra potent en el qual vull que l’independentisme hi jugui un paper molt determinant.”

- “No podem fer una plataforma que permeti que els catalans d’esquerres de diverses sensibilitats estiguem junts al parlament espanyol? [...] Això haurien de fer [ERC, ICV i PSC].”

- “Senyors catalans d’esquerres que són honestament federalistes, com arribarem a [al federalisme]?”

- “[El gest d'Ernest Benach] és un gest que respecto però no vull parlar d’aquest tema. [...] Fa 32 anys que conec Ernest Benach i no respondré cap pregunta que en faci referència.”

- “Estava més que cantat que si els resultats haguessin estat bons jo no hauria existit però si eren dolents, me’n farien corresponsable a l’instant.”

- “Per mi no és cap error haver estat [en aquest govern].”

- “Segurament el meu problema bàsic ha estat ser en un govern com a vicepresident on algú es va encarregar que el vicepresident no tingués la facultat de coordinar el govern.”

- “És més important un sol dia a la Generalitat que 30 anys a l’oposició.”

- “La solució més adequada és la que s’hauria pres en qualsevol partit i país democràtic europeu, i no és posar el càrrec a disposició d’un col.lectiu on la major part que hi són, hi són per unes circumstàncies determinades. Jo no hi aniré al Consell Nacional del dia 18.”

- “[El fenomen de Joan Laporta] és un fenomen nou, d’un èxit en part previsible. No me n’esperava 4, creia que 2-3 els podien treure. És també indicatiu que [...] una part de l’electorat d’ERC es pensava que era d’esquerres perquè era independentista, [...] o bé és de la independència ja.”

- “Parlar-hi, parlar-hi fa més d’un any [que no parlo amb Joan Puigcercós], de quan em va dir que jo restava vots. [...] Després les coses han anat d’una altra manera.”

- “No crec que ningú pugui pensar que la conversa que vam tenir abans de les eleccions on va venir acompanyat del secretari general i on ell no va dir res, fos una conversa.”

- “No és fàcil estar en un govern on saps que des de l’aparell del partit hi ha sempre qui t’està fent la llesca.”

- “El problema de l’esquerra catalana en general és que encara som massa hereus de la cultura antifranquista.”

- “L’esquerra és una opció que s’ha de modernitzar a una velocitat vertiginosa.”

- “Si se m’hagués demanat sí [que hagués fet campanya].”